Per què fugim de les tasques difícils i com podem remeiar-ho?
Has de preparar una presentació estratègica, però de sobte et trobes ordenant els teus correus electrònics, netejant la taula o responent missatges no urgents. Aquest comportament no és mandra, és biologia. Benvingut a l’univers de la Llei de Laborit.
Com a coach professional, acompanyo diàriament directius i comandaments intermedis que lluiten contra la sensació de «sucumbir» davant la seva agenda. Comprendre la Llei de Laborit és obtenir la clau per recuperar el control de la teva productivitat i, sobretot, de la teva càrrega mental.
Què és la Llei de Laborit?
El concepte del «menor esforç»
Teoritzada pel cirurgià i neurobiòleg francès Henri Laborit, aquesta llei també es coneix com la «Llei del mínim esforç». Postula que l’ésser humà té una tendència natural a prioritzar les activitats que li proporcionen una satisfacció immediata i a fugir de les que representen estrès o dificultat.
L’arrel biològica: El programa de supervivència
Per a Henri Laborit, el nostre cervell està programat per a la supervivència. A la natura, estalviar energia i fugir del dolor són reflexos vitals. Traslladat al món modern del treball, aquest reflex ens empeny a triar la tasca més senzilla (redactar una nota fàcil) en lloc de la més complexa (analitzar un pressupost deficitari).
El cercle viciós de la procrastinació
Quan seguim cegament la Llei de Laborit, acumulem les tasques complexes per al final del dia. Resultat: el nostre nivell d’energia baixa, mentre que la dificultat dels expedients augmenta. És el terreny fèrtil per a l’estrès crònic i el sentiment d’ineficàcia.
Les conseqüències de la Llei de Laborit en el teu rendiment
Ignorar aquesta tendència natural pot tenir repercussions greus en la teva carrera i salut mental. En el coaching, solem identificar tres impactes majors:
- Sobrecàrrega cognitiva al final del dia: En deixar «el plat fort» per més tard, satures la teva ment.
- Baixa autoestima: Encadener micro-tasques sense importància dóna la sensació d'»estar perdent el temps».
- Estrès lligat a la urgència: Les tasques difícils acaben convertint-se en urgents, obligant-te a treballar sota pressió constant.
5 Estratègies de coaching per contrarestar la Llei de Laborit
La bona notícia és que la Llei de Laborit no és una fatalitat. Aquí t’explico com «hackejar» el teu cervell per invertir la tendència.
1. La tècnica de «Tasta el gripau» (Eat that Frog)
Inspirada per Brian Tracy, aquesta tècnica consisteix a identificar la tasca més difícil i temuda del teu dia i abordar-la primer de tot, just arribar. Una vegada t’has «tastat el gripau», la resta del dia et semblarà desconcertantment senzilla.
2. Trossejar per regnar: El mètode del salami
Sovint fugim d’una tasca perquè sembla massa imponent. La Llei de Laborit es nodreix d’aquesta aprensió. La solució? Dividir aquest projecte colossal en micro-etapes de 15 minuts. El teu cervell ja no veurà una muntanya, sinó una sèrie de petits passos fàcils d’assolir.
3. La regla dels 2 minuts
Si una tasca senzilla pren menys de dos minuts (respondre una validació, arxivar un document), fes-la de seguida. Això evita que aquestes petites tasques serveixin de «refugi» per procrastinar en els teus assumptes de fons.
4. Blindar els teus pics d’alta energia
Identifica el teu cronotip. Si ets més eficaç al matí, prohibeix-te les reunions o els emails abans de les 10:30h. Dedica aquest temps a les reflexions estratègiques que requereixen esforç.
5. Utilitzar la recompensa immediata
Com que el nostre cervell busca la satisfacció, ¡enganya’l! Promet’s una recompensa (un cafè, 5 minuts de passeig, una lectura plaentera) només després d’haver acabat la tasca complexa.
El paper del coaching professional en la gestió del temps
Comprendre la teoria és una cosa, aplicar-la de forma duradora és una altra. És aquí on intervé el coaching professional.
El meu rol és ajudar-te a identificar els teus propis mecanismes de fugida. Junts, treballem en:
- La gestió de les emocions: Sovint no fugim de la tasca, sinó de l’emoció (por al fracàs, dubte) que aquesta suscita.
- La organització sistèmica: Revisar el teu entorn per limitar les temptacions del mínim esforç.
- La autonomia: Desenvolupar la teva capacitat de dir «no» a les tasques de farciment per concentrar-te en la teva zona de geni.
Conclusió: De la supervivència al ple desenvolupament
La Llei de Laborit ens recorda que continuem sent éssers biològics.
Acceptar aquesta tendència sense culpabilitat és el primer pas cap al canvi.
En estructurar les teves jornades per enfrontar la dificultat quan la teva energia està al màxim, no només guanyes productivitat: guanyes serenitat.
I tu, quin és el «gripau» que vas posposant des de dilluns?